Text del 2004
La satisfacció del cirurgià és millorar la qualitat de vida del pacient.
La cirurgia plástica reparadora tracta de restaurar o millorar la funció i l’aspecte en les lesions generades per accidents i cremades, per patologies i tumors de la pell o per anomalies congènites. Aquesta és l’especialitat quirúrgica del Dr. Vicente González Mestre, un destacat professional de l’àmbit de la cirurgia plàstica reparadora amb una trajectòria dilatada que l’ha portat a tractar un gran nombre de pacients amb una necessitat de reparació o reposició d’una part del cos. Com explica ell mateix, de tècniques per realitzar la reparació n’hi ha moltes, però “totes es basen en el trasplantament i la mobilització de teixits mitjançant empelts, penjolls o implants de material inert.”
La cirurgia plàstica estètica és un altre vessant de la cirurgia plàstica que va dirigida a pacients que generalment són físicament sans i pretenen corregir alteracions que consideren no estètiques, algunes fruit de l’envelliment, per assolir una major harmonia facial o corporal. “Bona part de les intervencions de cirurgia plàstica estètica dependen de les circumstàncies personals de cada pacient. La motivació per sotmetre’s a una operació de cirurgia estètica acostuma a ser molt personal i són molts els factors externs que hi influeixen. Tot i així, la cirurgia estètica no és una especialitat frívola perquè hi ha gent que la necessita pel seu equilibri anímic. És essencial determinar fins a quin punt estar a disgust amb el cos es converteix en una patologia i és perillós operar, i quan la intervenció pot ser positiva i solucionar la dismòrfia.” Voler aparentar un aspecte jove i la influència de la moda són alguns dels factors que contribueixen a generar en la persona una autoimatge corporal negativa que la impulsa a operar-se. El cirurgià ha d’informar clarament la persona sobre la intervenció i el pacient ha de tenir una idea clara i realista dels riscos i limitacions del procés.
Les operacions de cirurgia plàstica estan condicionades en bona part per l’experiència i habilitat del cirurgià. “En el moment de la intervenció es poden produir complicacions, com en qualsevol altre tipus de cirurgia. A l’Estat espanyol el títol de llicenciat en medicina i cirurgia faculta legalment per realitzar qualsevol procediment mèdic o quirúrgic. No obstant, aquesta com altres especialitats, requereix uns coneixements i una experiència més amplis per poder realitzar les intervencions. Per ser especialista en cirurgia plàstica, estètica i reparadora s’han de superar cinc anys de metge intern resident en un hospital acreditat formant-se en cirurgia general i en especialitats quirúrgiques afins, tres anys dels quals són específics de cirurgia plàstica. És la garantia que proporciona al pacient una òptima qualitat assistencial. La persona que opera ha de saber on s’està posant anatòmicament; un cirurgià ha de tenir uns coneixements molt amplis, sobretot de cirurgia plàstica. Per què un intrús té el valor de realitzar segons quin tipus de cirurgia sense saber fer una traqueotomia? Un especialista en cirurgia plàstica ha de desenvolupar una formació com a cirurgià global, ha d’estar uns anys formant-se en diferents especialitats perquè en el transcurs d’una operació poden sorgir problemes. El gran compromís d’un cirurgià és saber dir a un pacient que no l’opera perquè no té indicació quirúrgica. En aquest sentit, el criteri terapèutic és bàsic. La medicina no ha de ser solament una manera de guanyar-se la vida.”
El Dr. Vicente González Mestre ha heretat la passió per la medicina dels seus avantpassats, vinculats tots ells a l’àmbit mèdic. “Som una família que des de fa cinc generacions hem exercit la medicina. Em vaig embarcar en un món que em va anar atraient per la proximitat familiar a la professió. Vaig començar la carrera de medicina el 1960 quan tenia disset anys. D’aquells anys recordo haver fet moltes guàrdies a urgències de traumatologia i cirurgia. Aleshores ja m’inclinava cap a la branca quirúrgica. Com que el meu pare era metge de l’aparell respiratori també anava al seu servei per aprendre altres aspectes mèdics. Intentava adquirir un concepte ben ampli i global de la medicina. En acabar la carrera vaig entrar de resident al recentment inaugurat hospital de la Vall d’Hebron per desenvolupar l’especialitat de traumatologia. Allà s’hi havia creat el primer centre de cremats de Catalunya, dirigit pel Dr. Jaume Planas. La presència d’aquest eminent especialista va condicionar que acabés entrant de resident a l’àrea de cirurgia plàstica. Ell ha estat un referent en la meva trajectòria professional com a especialista en cirurgia plàstica. El 1980 vaig guanyar la plaça de cap de servei de cirurgia plàstica de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol (Can Ruti) de Badalona. sis anys més tard entrava de cap de servei de cirurgia plàstica i estètica a l’Hospital General de Catalunya.”
Des de la seva experiència professional, expressa la importància de les unitats interdisciplinàries, “bàsiques en els hospitals, ja que són moltes les patologies que impliquen la intervenció d’especialistes mèdics, com la cirurgia oncològica o la de l’obesitat, la qual treballem molt a l’Hospital Universitari. La gran satisfacció del metge és veure com millora la qualitat de vida i l’autoestima de la persona i aquest resultat és fruit de l’esforç de tots els especialistes que intervenen en el procés quirúrgic.”
Professional de la cirurgia plàstica des de fa més de trenta anys, combina l’exercici de la medicina amb la docència com a professor de cirurgia plàstica i estètica de la UAB. A l’Hospital Universitari Trias i Pujol s’encarrega de la formació dels residents que estan fent el MIR i volen especialitzar-se en cirurgia plàstica: “Vesso coneixements als estudiants de medicina perquè tinguin una visió global de l’especialitat. Un resident de cirurgia que entra al meu servei ha d’aprendre a ser metge i tenir coneixements de totes les especialitats mèdiques. Però, a més, és fonamental que agafi hàbit mèdic i quirúrgic i que aprengui a estimar el pacient a qualsevol hora. La seva obligació és atendre. Primer s’ha de ser metge i després ja sortirà el vessant quirúrgic. Aquest tipus d’ensenyament és apassionant perquè reverteix en la meva pròpia formació. Són individus amb grans inquietuds i m’obliguen a estar al dia de tot. Quan va posar-se en funcionament el nou pla d’estudis universitaris de medicina l’any 1993 vaig aconseguir que la Universitat Autònoma de Barcelona acceptés la introducció d’una assignatura optativa de cirurgia plàstica i estètica a cinquè i sisè de carrera.”
El Dr. González Mestre també és membre de la Societat Espanyola de Cirurgia Plàstica, entre d’altres entitats i associacions mèdiques. “La Societat es preocupa de mantenir i potenciar el nivell intel·lectual dels seus membres. Les entitats mèdiques han de funcionar des del punt de vista científic per poder donar a conèixer els fruits de la investigació mèdica. Són fonamentals per fer avançar la medicina.”
